edo Anna Sangrà
ESTATS D'OPINIÓ

No hi som totes

Article d'Anna Sangrà, responsable de l'àrea de migracions Justícia i Pau Barcelona.

Quan s’apropa el 8 de març els mitjans de comunicació, els partits polítics, i un llarg etcètera s’afanyen a visibilitzar les dones i compadir-nos. La resta de l’any, la iniciativa #OnSónLesDones o les estadístiques de l'Institut Català de les Dones recullen que se’ns discrimina en tots els àmbits de la nostra vida: el personal, familiar, laboral i social. Arribat el 8 de març, els mitjans de comunicació mostren que ens segueixen assassinant, violant, pegant i discriminant. Però fins i tot aquell dia a la pantalla o a la portada del diari no hi som totes.

 

Les dones catalanes i blanques ho tenim més difícil que els homes catalans i blancs. Sí.

Ara bé, les dones de Catalunya som diverses: nascudes catalanes i migrades, blanques i racialitzades, paies i gitanes, també amb diversitats funcionals i intel·lectuals. Som creients, atees i agnòstiques. Som heterosexuals, lesbianes, bisexuals, transsexuals, intersexuals, asexuals i queer.

Entre les dones més invisibilitzades, hi ha les dones migrades: les senyores marroquines que cullen maduixots a Huelva, les senyores filipines que netegen a Pedralbes, les senyores colombianes, veneçolanes i hondurenyes que cuiden iaies i xiquetes. Aquestes dones hi són però no són visibles, la societat i el mercat les necessiten però no les volen veure. No surten gairebé mai a la televisió i quan ho fan no ens les mostren com dones completes, amb trajectòries vitals que van més enllà de la feina que desenvolupen. Com a persones que tenen uns objectius, uns valors, família i amistats.

Com apuntava abans, les dones vivim la discriminació per motius de gènere en molts àmbits de la nostra vida. Concretament en el laboral, fem front a la bretxa salarial, al sostre de vidre, però també a la precarietat dels nostres contractes o directament a la manca dels mateixos.
Sense anar més lluny, el nostre estat del benestar no contempla les cures com una responsabilitat de l’Estat. En el nostre sistema es dona per fet, com argumenta la doctora Sara Moreno (UAB) que aquesta tasca correspon a la família, la qual no deixa de ser un eufemisme per dir que correspon a les dones. Ara bé, ja fa anys que les dones vam donar un pas endavant i ara sortim de casa per treballar en feines remunerades. I doncs, què passa amb la gent gran i les criatures? La solució que hem trobat és que sovint, acabem delegant les cures a una persona aliena a la família. Gairebé sempre una dona. En molts casos, una dona migrada.

El llarg i complex procés de regularització administrativa converteix milers de dones en persones sense possibilitat de tenir un treball regularitzat durant anys. L’equiparació dels títols acadèmics tampoc és senzilla. I quan tot això se supera, sempre acaba quedant el nostre racisme i xenofòbia, que els compliquen l’accés a un lloc de treball regularitzat i més qualificat. Mentre es troben en aquesta situació d’irregularitat administrativa, les dones migrades treballen en aquelles feines que tradicionalment han quedat en l’àmbit del treball sense contracte, i a Catalunya això significa majoritàriament les cures i el camp.

I així arribem al 8 de març del 2019, amb una societat que aquell dia va mirar cap a nosaltres però no cap a totes.

També són 8 de març les dones que ens cuiden les xiquetes quan treballem, quan sortim el dissabte a la nit o quan diagnostiquen demència senil a l’àvia. També són 8 de març les dones que es juguen la vida a l’Estret, les dones que no poden fer vaga perquè no tenen contracte de treball i les dones que treballen com internes en una casa per sobre de l’avinguda Diagonal.

El feminisme del 8 de març és interseccional, suma el feminisme descolonial, negre i islàmic, entre altres. Perquè l’opressió quan una dona és migrada, negra o musulmana, per exemple, és molt més forta i complexa.

Atreviu-vos doncs a parlar d’un 8 de març divers, plural com som totes les dones. Volem ser-hi totes, hem de ser-hi totes.


Anna Sangrà (@anna_sangra)

Us recomano llegir el manifest de la Vaga feminista del 8 de març de 2019.