Laura Ribera
ESTATS D'OPINIÓ

L’odi que donem als infants afecta tothom*

Falten poques setmanes per acabar l’any 2019 i aprofito per fer un balanç general d’alguns aspectes que l’han marcat en relació als infants en moviment. Vull parlar d’aquells nens i nenes o nois i noies que les administracions i la premsa anomenen MENA -Menors Estrangers No Acompanyats-, també anomenats menors sense referents familiars.

Sobreviure a l’Estat espanyol com a infant o adolescent que ha emprès un procés migratori per establir-s’hi és una indigna prova d’obstacles que pot, fins i tot, costar-te la pròpia vida. Recordem a Omar, un adolescent provinent de Guinea Conakry que es va treure la vida el passat novembre a Montbui (Anoia) després que la Fiscalia de Menors determinés en unes (del tot qüestionables) proves que era major d’edat i conseqüentment va ser expulsat del centre on era allotjat. És més, el dia 4 de desembre persones apel·lades pels discursos d’odi de l’extrema dreta van llançar una granada en un centre d’acollida d’adolescents migrats.

Sobreviure a les proves osteomètriques que es realitzen a la frontera, punt d’arribada. Superar les traves administratives i els seus requeriments un cop al territori. Suportar els successius canvis d’allotjament i desplaçaments. Viure amb el dol migratori. Tolerar l’espera, la incertesa, la violència institucional, el carrer. Existir davant de les etiquetes, els acrònims i les paraules.

Les paraules som nosaltres a l’altra banda del mur que hem creat per separar-nos. Amb l’ús dels mots ens desentenem de nens i nenes i nois i noies que han decidit canviar el seu lloc de residència per trobar una vida possible aquí.

Estigma, recel, rebuig i mirades. Els tractem com a col·lectiu. És més fàcil dir-los menors ja que té una connotació més abstracta a les nostres ments. Els hi prenem la dignitat i el valor humà valorant per sobre de tot el concepte legal de ser menor d’edat i no el de l’etapa vital de la infància o la adolescència. Descriure’ls com a estrangers ens fa perpetuadors de les (injustes) lleis d’estrangeria i polítiques migratòries actuals. Aprofito per recordar-nos que la Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989) afirma que no es farà diferenciació de cap mena entre els infants ja sigui per raons de raça, sexe, llengua, origen nacional o social, naixement, entre altres.

Si seguim desgranant l’etiqueta ens trobem amb els termes no acompanyat o sense referents familiars. Ho repetim gairebé instintivament i sense preguntar-nos què o qui no els acompanya. A què ens referim? Parlem dels seus propis pares o representants legals? Volem dir que venen sols? Insinuem que no venen acompanyats d’experiències i de trajectòria vital? Qui rebutja aquest primer terme tendeix a substituir-lo pel de menors sense referents familiars. De nou les mateixes preguntes, sense referents familiars a on? Estem dient que aquestes persones no tenen referents familiars, així en general? Dit així, certament invalidem els que tenen en els països d’origen o de trànsit. En la majoria dels casos no considerem tampoc altres referents que no siguin els paternals i que en altres parts del món, lluny de l’eurocentrisme, germans/es, tiets/es, avis/es, etc. són rols principals per a molts infants.

És així com creem un món paral·lel per a aquests infants. Un món d’odi que els afecta i ens afecta com a societat, un odi que només genera més odi.
Volem combatre els discursos xenòfobs, enfrontar-nos a l’extrema dreta i al racisme estructural i una llarga llista de coses que diem que volem fer. Podem començar per revisar la violència amagada dins dels nostres mots.

 

Laura Ribera Barniol

membre de Justícia i Pau Barcelona

____________________
*Traducció de la frase de l'artista Tupac "THUG LIFE" (The Hate U Give Little Infants Fucks Everybody)